25 ‘ABRIL CRÒNICA DE LA FESTA 2015

El 25 d’abril de 2015 va ser una jornada que va passar a la història. A la història de moltes persones que directament van ser les protagonistes, però també a la història de la Festa i d’Alcoi. Ara, amb la perspectiva de 10 anys, considere que eixe moment va suposar un punt d’inflexió, que podria resumir-se en una expressió com «ara sí, açò ja va».

Des de pràcticament un mes abans, des de la celebració de la Junta de Rams de la filà Marrakesch, quedava clar que el 25 d’abril aniria unit al que ja era un fet històric, perquè eixiria al carrer la primera Diana formada per festeres, que a més l’arrancarien.

Evidentment, era una Diana com totes, sí, aparentment tot era ‘normal’ (entre cometes), l’únic fet diferencial era que en aquesta filà eren dones les dianeres, per primera vegada en la història de la Festa. I això feia que tots fórem plenament conscients que era un fet que marcaria per sempre.

Havien passat 17 anys des que una dona va participar per primera vegada a les Festes com a festera de ple dret, Nuria Martínez per la filà Alcodianos, i aquest llarg recorregut per a la igualtat de la dona no havia estat fàcil, sinó més aïna llarg, complicat i decebedor.

Així que, encara que uns pocs anys abans d’aquesta Diana històrica començara a veure’s com tímidament anaven sumant-se dones de ple dret, arribar a aquest punt suposava un important i grandíssim pas endavant.
Però calia viure eixe moment i es va viure amb moltíssima emotivitat per part de tots els qui omplíem la Plaça d’Espanya. I podeu dir que sempre està plena la Plaça en la Diana... però personalment he viscut moltes Dianes per professió i també per devoció, i el que allí es va sentir era diferent. Vaig tindre la sort de recollir eixa arrancada de Diana com a cronista de l’Associació de Sant Jordi i ho vaig fer així:

Són les 7’36 hores, el dia ja s’ha alçat en el cel i l’expectació en la Plaça d’Espanya és màxima. Lorena Santonja Linares, Tania Aznar Soler, Laia Aznar Soler, Laia Santamaria Borrás, Neus Rosas Soler, Paula Sancho Aura, Anna Valor i Blanquer, Julia Valor i Blanquer, Carmen Valor Valor, Lucia Martinez Molto i Andrea Gilabert Brotons com a cap ja estan preparades perquè la Festa i Alcoi visquen un moment històric, que arriba amb la filà Marrakesch, primera que trau al carrer una esquadra femenina. Tan aviat com prenen posicions el públic estrena un aplaudiment que es perllongarà durant tota l’arrancà i que ompli d’emotivitat aquest pas endavant que fa història.

L’emoció i la responsabilitat es palpen en tots i cadascun dels rostres de les dianeres, que en ocasions s’omplin de llàgrimes, com tampoc poden reprimir-les molts dels qui s’han donat cita a la Plaça per a viure en directe aquest moment.

Amb molt suport de la seu filà, així com d’un públic entregat, torna a sonar el pasdoble Krouger, aquesta vegada interpretat per la Societat Musical La Pau de Beneixama i amb la direcció de l’alcoià Àngel Lluís Ferrando, qui viu igualment l’emotivitat d’aquest moment i l’arrancà es converteix en una explosió de sentiments.

Al llarg de tot el recorregut que cobreixen queda palés el suport del públic i són diversos els moments de màxima emotivitat, ja que també l’arribada al temple del patró desperta sentiments i tornen a aflorar les llàgrimes. L’expectació es va repetir en l’arrancà del segon tram, des del País Valencià, ja que van cobrir els dos primers de l’acte de la Diana».

Així ho vaig viure i escriure. Reconec que em vaig emocionar i ho continue fent, perquè aquell aplaudiment interminable procedia de família i amics de les dianeres, per descomptat, però també de moltíssimes persones de totes les edats, que no tenien cap relació, però que havien anat a viure en directe el moment, el que donava un plus al fet.

Responsabilitat, il·lusió i complicitat es van unir perquè aquesta arrancada de Diana marcara una fita. A partir d’ahí, la presència de la dona en la Festa en igualtat de condicions va començar a ser imparable i a dia de hui són moltes les esquadres i Dianes protagonitzades per festeres, i aquest any aquesta filà, els Marrakesch, va de la mà d’una dona, Ana Gisbert, per a la seua alferecia, sumant passos endavant.
Amb açò no vol dir, ni de bon tros, que estiga tot fet. Però eixa Diana de 2015, i eixos interminables aplaudiments, van donar la força necessària perquè moltes, i molts, es feren avant i sumaren en el camí de la igualtat.

Crònica de 2015 + Revista de festes 2016

Pots descarregar la crònica sencera de 2015 que forma part de la revista de festes de 2016 seguint el següent enllaç o prement la imatge