Les Dianeres de 2015

Matineres, l’abril del 2015, arribàvem carregades de nervis, incertesa i inseguretat a una plaça plena a vesar, acompanyades per la gent de la filà, orgullosa i atisfeta, que ens van ajudar amb els últims retocs revisant que t o t estiguera perfecte.

Reconfortades pels amics i familiars que intentaven esmorteir el s nervis i alleugerar el pes d’una responsabilitat auto imposada. Podíem sentir l'escalfor de les paraules que ens dedicaven i de les abraçades de goig i felicitat que ens repartíem. Ens vam sentir cuidades i part d’una gran família.

Només trepitjar la plaça, la incertesa i les temors van quedar esmorteïdes per una onada d’aplaudiments. L a gent que omplia la “Bandeja” de gom a gom, ens transmetia esperança, felicitat i agraïment. La inseguretat va desaparèixer. Les cadires plenes, la gent de puntetes, aplaudiments, crits d’ànims; llàgrimes conteses als llagrimalls preparades a ser vesades per tants moments incompresos, per tantes paraules callades, per tot el que hagueren pogut ser i no van poder, pel temps perdut i pel temps somiat; somriures a punt d’esdevenir rialles de goig i alegria al primer compàs del pasdoble.

Per un moment, quedem aïllades entre el mur de públic i els flashos dels periodistes que ara ens separen dels companys de la filà, al darrere nostre la banda. Uns segons per sentir-nos, mirar-nos les unes a les altres, per preparar-nos, respirar i caminar fins la línia d’”Arrancada”. Un instant per mirar cap amunt, tancar els ulls i imaginar entre el públic als qui ja no estan.

Les primeres notes del pasdoble “Krouger” ens tornen a la realitat, tot ixirà bé, agafem el pas, el clamor de la gent ens acompanyarà sense descans fins el final, com una abraçada infinita que ens plena d’orgull i ens dona forces per alleugerar la responsabilitat, assaborir cada pas i guardar en la memòria cada somriure i cada llàgrima.

Tot plegat tenia un punt de solemnitat, va ser profundament emotiu pel que va suposar per a nosaltres com a festeres, per a les que no ho han pogut ser, per a la Festa i per a Alcoi. Els aplaudiments i la música, van ser la banda sonora d’un pas que ho canviaria tot i que ens faria més fàcil el camí.